Entrecultures

FITXA TÈCNICA:

Títol de l'experiència:
"Tallers de Pares"

Centre o entitat:
CEIP Jaume Balmes de Vic

Adreça: Anselm Clavé, 4 - Vic
Telèfon: 93 886 12 78
Fax:
Correu electrònic:

Persona responsable del projecte:
Carme Roquer, Fina Collell i Miquel Casanovas

Destinataris: de 12 a 16 anys
Nivell educatiu d'aplicació: Adults
Àmbit educatiu: Educació formal

Període d'implementació de l'experiència: Curs 1998- 1999

BREU DESCRIPCIÓ DE L'ENTORN DEL CENTRE

L'IES Ramon de la Torre està ubicat a la població de Torredembarra, localitat costanera del nord del Tarragonès, que compte amb uns 10.000 habitants aproximadament. El centre es de recent creació i va iniciar la seva "marxa" al curs 96/97, en resposta a una gran concentració d'alumnat a la zona escolar de Torredembarra, que va suposar la segregació escolar en dos instituts diferents. l'IES Torredembarra i l'IES Ramon de la Torre.

DESCRIPTORS DE L'EXPERIÈNCIA:

Interculturalitat	Coneixement d'altres cultures i països	Treball amb famílies	Migracions
	Acollida

RESUM DE L'EXPERIÈNCIA:

OBJECTIUS

Aconseguir una formació globalitzadora i integradora pel conjunt de pares. Calia treballar amb certes famílies, immigrades o autòctones, aspectes d'higiene, d'hàbits, d'alimentació, d'economia, de necessitats infantils i d'utilització dels recursos educatius extraescolars. També calia treballar per afavorir la convivència.
Facilitar i promoure uns canals útils de participació dels pares a l'escola.
Obrir-se a la ciutat per tal que es reproduís una imatge social de l'escola positiva, tal i com corresponia a la seva situació real i no pas a un seguit de prejudicis històrics.

EQUIP DE PERSONES QUE L'HAN DUT A TERME

Regidoria d'Ensenyament, Regidoria de benestar Social, Delegació per l'adscripció de l'alumne al centre, Centres educatius de Manlleu, EAP, Compensatòria, servei de Mediació escla-família.

DESCRIPCIÓ DE L'EXPERIÈNCIA
I METODOLOGIA EMPRADA:

Jaume Balmes de Vic té un alumnat molt divers.. En l'àmbit cultural, la diversitat és producte, primer, de les migracions dels anys seixanta i després, de l'arribada dels magribins, els quals constitueixen una part molt important de l'alumnat.

Les educadores s'adonen ràpidament que cal replantejar-se l'activitat educativa en funció d'aquesta realitat. Cal que els nens acabats d'arribar assoleixin els codis lingüístics i culturals que els permetran de participar en la vida social del país. També cal preparar els nens i nenes autòctons perquè es ressituïn davant aquest fet nou per a ells: conviure amb persones de llengua i cultura molt diferents i que, socialment, sovint són tractades com a ciutadans de segona. També cal treballar amb els pares i mares perquè és evident que una situació educativa ha d'arribar a tots els que hi estan implicats i que ha de facilitar la cooperació de tots. Si els pares no hi cooperen, no es podrà fer una tasca educativa seriosa ni amb els acabats d'arribar ni amb els autòctons.

Això va portar al desenvolupament d'uns «Tallers de Pares» que es realitzaven a la mateixa escola i en horari escolar. Per tal de facilitar l'assistència en un moment determinat va ser necessari mantenir un servei de guarderia.

Els temes i les activitats que es desenvolupaven en els tallers van anar canviant en funció de tres criteris:

Es consideraven els interessos que manifestaven les mares.
Els mestres suggerien temes derivats de l'activitat educativa de l'escola i que «afectaven» la família. Per exemple, la sexualitat, l'alimentació, la revisió mèdica.
Es tenia present que fossin activitats i temes que facilitessin la comunicació entre totes les participants.

Els temes i les activitats seleccionats es treballaven en dos àmbits diferents: Uns tallers que es realitzaven setmanalment: confecció, cuina, català, gimnàstica, etc.

Unes activitats puntuals: berenars, festes, xerrades sobre diferents temes (higiene, mètodes anticonceptius, menopausa, salut mental i corporal).

Les persones que feien aquestes activitats s'hi inscrivien prèviament i eren sempre les mateixes. Les xerrades en alguns casos eren nocturnes i aleshores permetien una participació més significativa de la diversitat de la comunitat educativa.

La direcció i l'AMPA de l'escola, juntament amb l'EAP, feien el seguiment dels tallers i de les xerrades que feien els professionals corresponents.

VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA:

Fóra enganyar-se dir que d'ençà de la posada en funcionament dels tallers la vida de l'escola va canviar radicalment: continua havent-hi poca participació en l'Assemblea de l'APA, algunes mares continuen pensant que l'escola tracta millor les magribines que les dones del país, etc. No obstant això, podem fer-ne una valoració positiva. En concret, va millorar la participació de les famílies immigrades en l'activitat de l'escola, tant a nivell escolar com extraescolar, i es va crear un lloc de trobada per a les mares
magribines. En general, podem dir que els tallers van contribuir a millorar els hàbits escolars dels nens i que han apropat més alguns pares a l'escola i als mestres. Respecte al que va ser un dels elements generadors dels tallers, «la convivència entre persones de diferent cultura», cal notar que a partir de temes com ara el menjar, els costums, les festes i les tradicions es va generar un intercanvi que va afavorir un clima positiu i amable entre els participants.

DOCUMENTACIÓ:

Roquer, Carme; Collell, Fina i Casanovas, Miquel
SENDERI, butlletí d'educació en valors. núm2. 1998
www.senderi.org

DATA D'ACTUALITZACIÓ: 25/8/01

[Fitxa per introduir experiències]

anterior • següent