FITXA TÈCNICA:

Títol de l'experiència: Pla d'Acollida als centres educatius de Manlleu Centre o entitat: Regidoria d'Ensenyament i Regidoria de Benestar Social. Adreça: C/ de l'Amistat Nº 32 Telèfon: 93 851 08 48 Fax: 93 850 64 52 Persona responsable del projecte: Destinataris: de 13 a 16 anys Nivell educatiu d'aplicació: ESO primer i segon cicle Àmbit educatiu: Educació formal Període d'implementació de l'experiència: El Pla Municipal ha començat a posar-se en pràctica el curs 2001-2002

BREU DESCRIPCIÓ DE L'ENTORN DEL CENTRE

El creixement demogràfic de Manlleu ha anat sempre estretament lligat a l'activitat industrial i, a la immigració. És en la dècada dels cinquanta quan es produeix l'arribada de la segona onada migratòria, persones procedents aquest cop d'Andalusia, que arriben atrets per l'expansió de l'activitat industrial. La dècada dels seixanta va implicar nous canvis i transformacions de gran transcendència. Si bé el sector tèxtil va perdre importància -tot i ser el que generava més ocupació-, l'impuls de la construcció, la metal·lúrgia, l'alimentació i el sector químic van possibilitar nous llocs de treball. El 1970 Manlleu tenia 13.169 habitants i, tal com diu en Josep Burgaya, la població va créixer en un seixanta per cent en un lapse dels quinze anys que van de 1960 a 1975, passant de 9.410 habitants a 15.054 3. Pel que sabem els problemes lingüístics, d'integració cultural i social, d'habitatges i d'infrastructures de tota mena, no preocupaven excessivament els dirigents franquistes de l'època. El resultat fou un creixement urbanístic continuat i sense cap mena de planificació, amb tot el que implica de deficiències, d'especulació, de mala qualitat dels habitatges, i una certa segregació urbana dels immigrants, amb les dificultats afegides que suposava de cara a la integració. Aquest increment demogràfic i la necessitat de nous habitatges va fer que sorgís un nou barri, el de l'Erm, on s'hi construïren els blocs d'en Mateu i en Garcia i on es concentrà la població nouvinguda amb el que de guetització va suposar. Les deficiències en tots els aspectes de l'eufòrica planificació franquista s'agreujarem amb la crisi del sector tèxtil als setanta. Amb l'inici de la transició Manlleu va recuperar la seva vitalitat social i, tal com ja havia passat a la primeria del segle, el moviment obrer, associacions, partits polítics en la clandestinitat, i d'altres col·lectius amb inquietuds, van començar a denunciar i a reivindicar solucions als conflictes plantejats. Als primers anys de la dècada dels vuitanta comença a arribar, tímidament, una nova onada, la tercera, de persones procedents, aquest cop, del Magrib. Són homes que han deixat el seu país d'origen , de manera forçada, per guanyar-se la vida.Vénen sols i aterren a Manlleu atrets per la demanda de mà d'obra barata que hi ha a la construcció, al sector tèxtil i a la indústria càrnica. Al començament, són homes sols, amb un nivell nul o baix d'instrucció, i per això mateix, saben que ocuparen els graons laborals inferiors. Saben que hauran de treballar en feines escarrassades i mal pagades, és a dir, les que refusen els treballadors d'aquí. La majoria, a causa de la seva situació il·legal, no tenen contracte de treball, ni tampoc permís de residència. Viuen en cases en pèssimes condicions d'habitabilitat i paguen lloguers desmesurats. S'amunteguen en pisos petits sense cap mena d'intimitat. Amb els anys, tot i tenir feines inestables, es veuen en cor de fer venir els fills més grans, en edat de treballar. I així, de mica en mica, en arribar a finals dels noranta comencen el procés de reagrupament familiar, fent venir la dona i els fills més petits. Pel que fa a l'aspecte material, les condicions de vida d'aquestes famílies de tercera generació d'immigrants són iguals de precàries que en onades passades; pel que fa a la seva integració en la societat, hi ha molts factors ben diferents d'èpoques anteriors, començant per la llengua -no tant en el sentit de vehicle de comunicació com en el de concepció de la realitat- i seguint per les tradicions socioculturals. Si el 1981 Manlleu tenia censats 15.962 habitants, avui, a finals del 2001, passa dels 18.000. D'aquests, aproximadament 1800 provenen de països extracomunitaris, la majoria del Marroc. Hem crescut en habitants i en complexitat social. Les necessitats de la població són les mateixes que en tots els moments en què s'ha produït un increment notable de la població: treball, habitatge, sanitat, educació, lleure. L'impacte de la immigració segueix, doncs, marcant en l'actualitat i de manera determinant la vida de Manlleu. El col·lectiu immigrant disposa d'espais propis com ara la Mesquita, les carnisseries Halal, els comerços, o les seves entitats.

DESCRIPTORS DE L'EXPERIÈNCIA:

Migracions

Treball amb famílies

RESUM DE L'EXPERIÈNCIA:



OBJECTIUS

El Pla d'acollida vol facilitar l'adaptació de l'alumnat immigrant als centres educatius del Municipi de Manlleu.

EQUIP DE PERSONES QUE L'HAN DUT A TERME

Regidoria d'Ensenyament, Regidoria de benestar Social, Delegació per l'adscripció de l'alumne al centre, Centres educatius de Manlleu, EAP, Compensatòria, servei de Mediació escla-família.

DESCRIPCIÓ DE L'EXPERIÈNCIA
I METODOLOGIA EMPRADA:

1. Introducció En els darrers anys, l'escolarització d'alumnat d'origen magribí d'incorporació tardana ha suposat un canvi radical pels centres de secundària avesats a una metodologia, unes estratègies i un alumnat molt diferent a l'actual. Si es vol donar sentit a l'estada a l'escola d'aquest col·lectiu magribí, en el període obligatori dels 12 als 16 anys, cal detectar i analitzar la seva problemàtica i anar a buscar en el lloc d'origen l'arrel d'aquestes dificultats en l'aprenentatge. Conèixer les mancances i les necessitats d'aquest col·lectiu, i endegar plans d'acollida i de treball individualitzat, és imprescindible per donar sentit a la seva estada a l'institut, per socialitzar-los i preparar-los perquè puguin accedir a una formació adequada que els permeti, el dia de demà, tenir les mateixes aspiracions en igualtat de drets i deures que la resta de la població. Avui, els fills d'aquests nous manlleuencs són a les nostres escoles. Demà ocuparan un lloc actiu a la nostra societat com ja ho fan els descendents dels que van arribar als anys seixanta. El repte està en preparar-los per aquest demà, de manera que tinguin accés a uns estudis de formació professional i superior que els permetin optar a llocs de treball més ben remunerats i en millors condicions que els seus pares. La feina, però s'ha de fer avui. La majoria d'aquest nens i nenes que van arribant a Manlleu per retrobar-se amb el pare estan en edat escolar i, segons marca la llei, s'han d'incorporar obligatòriament a l'escola pública o privada. 2. El Pla d'Acollida El Pla d'Acollida consta de dues fases: Acollida de les famílies i escolarització. Planificació de l'escolarització i organització dels recursos. Primera Fase: Acollida de la família a) recepció de la família que sol·licita l'escolaritzció d'algun familiar. S'entrega a la família informació sobre la informació que ha d'aporar. Es convoca a la família i als seus fills a una entrevista amb els serveis educatius, amb el professor el programa d'educació compensatòria i amb els mediadors del programa municipal "mediació- escola- família. b) Entrevista amb la família per tal de: Recollir la documentació necessària per l'escolarització dels alumnes. Facilitar informació sobre el funcionament del sistema educatiu i sobre les característiques dels centres del Municipi de Manlleu. Informar sobre els requisists de l'escolarització i sobre els recursos que des de diferents institucions es poden oferir. Recollir dades escolars, familiars i personals dels alumnes per tal de complimentar l'informe inicial. Posteriorment, es remet a l'EAP aquella informació que pot facilitar la valoració dels aspectes familiars, econòmics i d'habitatge per tal de que s'elabori el corresponent informe Pel que fa als documents necessaris per a la formalització de la matrícula, es recollen en un dossier per a cada alumne/a per facilitar el procediment adminitratiu. c) Valoració de les capacitats bàsiques que els alumnes han adquirit en el seu procès d'aprenentage previ. Amb la col·laboració de la mediadora intercultural, s'administra als alumnes unes proves d'avaluació inicial amb els següents objectius: Conèixer la capacitat de comprensió i expressió oral en la seva llengua i en la llengua francesa. Conèixer les estratègies comunicatives que és capaç d'utilitzar per entendre i fe-se entendre en una situació de desconeixement del codi lingüístic. Conèixer el nivell de competències d'àrab i francés pel que fa a la llengua esrita (comprenssió i expressió) Conèixer el grau d'habilitat en el domini de les grafies del nostre codi ecrit. Conèixer el nivell d'aprenentatge dels aspectes instrumentals de l'àrea de matemàtiques: numeració, càlcul amb nombres enters, fraccions i unitats de mesura. Conèixer la capacitat de raonament lògic i estratègies de resolució de problemes bàsics que impliquin operacions de suma, resta, multiplicació i divisió. Amb els resultats de les proves d'avalució inicial es confecciona l'informe de valoració inicial de l'elumne/a. Aquests resultats es complementen amb les dades personals, familiars i escolars recollides a través de l'entrevista amb la família. d) Decissió de l'escolarització més adequada segons els criteris establerts i les necessitats de l'alumne/a (centre i curs). Reunió de la comissió de seguiment de l'escolarització per l'orientació als centres per als alumnes d'incorporació tardana. e) Resolució de la Delegació per a l'adscripció de l'alumne/a al centre establert i proposta dels recursos necessaris per a la seva escolarització: menjador, transport. f) Notificació de la sol·licitud d'escolarització al Centre assignat (la Inspecció ho comunica) g) Presentació de l'alumne/a al centre i si és possible també a la família, per tal de formalitzar la matrícula. h) Elaboració d'un informe, des de l'EAP, de les necessitats educatives especials, socials i culturals de l'alumne. Tramitació dels ajuts necessaris: materials, llibres... Aquesta primera fase es porta a terme des del Programa de Compensatòria i l'EAP amb la participació del Servei de mediació cultural i Benestar Social. Segona fase: Planificació de l'escolarització a) Presentació del Coordinador/a d'Incorporació Tardana i del Tutor/a. El professor del Programa d'Educació Compensatòria, juntament amb l mediador cultural, acompanya i presenta a l'alumne/a i als seus pares al centre assignat. El Coordinador d'Incorporació tardana nomenat en cada centre actuarà com a referent i interlocutor tant en el moment de la presentació com davant de qualsevol dificultat. De la mateixa manera, es farà la presentació del tutor/a i si es el cas dels professionals que li facin reforç. També s'elabora un Pla de treball trimestral per l'alumne que inclourà l'horari setmanal de: taller de llengua, crèdits variables, crèdits comuns, reforç, tutoria, atenció específica. f) Previsió de reunions, escola-família, amb el suport del servei de mediació i el de compensatòria. Per optimitzar la participació dels pares dels alumnesd'incorporació tardana, cada Centre ha de planificar amb temps le reunions informatives que calguin. Les reunions es desnvoluparan amb la mediadora intercultural que actuarà com a traductora.

VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA:

El repartiment de les tasques del Pla d'Acollida ha agilitzat la incorporació als Centres de l'alumnat nouvingut, al mateix temps que permet una distribució equilibrtda de l'alumnat a tots els centres.

DOCUMENTACIÓ:

Proves d'avaluació inicial.

 anterior • següent