FITXA TÈCNICA:

Títol de l'experiència: Projecte de participació infantil Centre o entitat: Casal dels Infants del Raval. Adreça: Junta de comerç 16 Barcelona 08001 Telèfon: 93 317 00 13 Fax: 93 301 16 06 Correu electrònic: casinrav@pangea.org Persona responsable del projecte: Sira Vilardell (responsable aplicació projecte) i David Montejo (coordinador educació en el lleure) Destinataris: Àmbit educatiu: No formal Període d'implementació de l'experiència: A partir del curs 2000 - 2001 .

BREU DESCRIPCIÓ DE L'ENTORN DEL CENTRE

Ubicat al barri del Raval, el Casal té com a finalitat fonamental des de l'any 1983 la defensa activa dels drets dels infants mitjançant l'educació. Com a entitat educativa treballa des de diverses vessants per tal d'atendre els prop de 700 infants i joves que passen anualment per l'entitat. Els principals programes educatius que s'hi duen a terme són : - Casal Infantil Casal Jove Espai Trobada Familiar Unitat d'Escolarització Externa (educació formal) Centre Marhàba (menors immigrants desemparats) Punt Òmnia Punt d'informació sociolaboral Projectes de Formació Ocupacional. El programa del Casal Infantil treballa el lleure dels infants del barri del Raval des dels 3 fins als 12 anys. Està atès per tres educadors socials, tres monitors professionals, una informadora, un coordinador i prop de 80 monitors voluntaris. Com a servei també ofereix als infants que ho necessiten (aproximadament un 30%) un seguiment tutoritzat de Centre Obert en coordinació directa amb els serveis socials, les escoles i altres organismes de la xarxa. L'acollida dels infants és diària (dl. a ds.) de 4.30h a 8h (amb serveis d'acompanyament escolar). Altres activitats són les excursions dels dissabtes (una cada més), colònies (per Setmana Santa, Nadal, juliol i agost) i Casal de vacances (juliol, agost i per Nadal). Com a prioritats des del treball diari trobem el reforç escolar que es fa diàriament i que està programat en funció de l'evolució dels infants, i les activitats de lleure que combinen l'ús de la ludoteca, els esports, els tallers, etc. segons una metodologia activa que prioritza la participació dels infants en la programació de les activitats. Els nens inscrits a Casal Infantil són prop de 140.

DESCRIPTORS DE L'EXPERIÈNCIA:

Interculturalitat.	Coneixement d'altres cultures.
Participació.

RESUM DE L'EXPERIÈNCIA:



OBJECTIUS

El programa d'infància es basa en la responsabilitat del nen a l'hora de triar què vol fer amb el seu lleure. Per això té la possibilitat de triar quina activitat vol fer (tenint en compte que s'hi ha de comprometre) i de poder participar (mitjançant la proposta consensuada de grup) en la programació d'activitats del seu grup. Els educadors actuen com a tutors dels nens als quals es fa un seguiment i com a referents del grup. L'actitud bàsica de l'adult és receptiva i canalitzadora de demandes i inquietuds. Es potencien tots aquells aspectes que tenen a veure amb la participació dels infants, ja sigui de cara a la programació interna, als espais i a les normes com de cara a l'exterior (barri, ciutat ...). Com a idea general es vol treballar el trànsit d'un ús del lleure bàsicament consumista (d'activitats) a un altre de més "productiu" dins d'un marc de població caracteritzada per una gran diversitat de problemàtiques socials alhora que molt rica en procedències culturals. Cercar un lleure productiu suposa potenciar la capacitat de decisió de l'infant i això duu a treballar les habilitats socials bàsiques (tan mancades al nostre context) que permeten el diàleg, el consens i la vida en grup i en la societat. Finalitat La finalitat bàsica d'aquest projecte és intervenir en l'entorn proper a partir de la influència educativa i els recursos que pot oferir el Casal Infantil. Objectius Generals Oferir a través d'un nou enfocament metodològic: Una pràctica educativa basada en la prevenció i, més concretament, en les potencialitats de l'individu dins d'un grup. Una via per poder actuar sobre les situacions de risc sense parcialitzar les accions. Una integració de les tres vies de treball del Casal Infantil (centre obert, educació en el lleure i reforç escolar) en una sola línia pedagògica. Un espai de referència al barri per als infants i les seves famílies on poder sentir-se protagonistes, responsables i partícips de les transformacions i canvis del seu entorn proper. Promocionar socialment a la població del barri que acudeix al centre de manera que: descobreixin les seves potencialitats com a individus i com a grup. adquireixin les eines bàsiques per optimitzar els seus nivells de participació. sentin la necessitat de participar i veure la importància de crear nous coneixements compartits

EQUIP DE PERSONES QUE L'HAN DUT A TERME

El projecte s'està portant a terme per 3 educadores socials i 3 monitors contractats de Casal Infantil amb el suport del coordinador del programa. Més de 50 voluntaris i personal en pràctiques acompanyen i dinamitzen el projecte.

DESCRIPCIÓ DE L'EXPERIÈNCIA
I METODOLOGIA EMPRADA:

La tasca socioeducativa des d'un projecte com el del Casal Infantil – Centre Obert, passa obligatòriament per crear tot un seguit d'elements facilitadors que permetin als infants integrar-se positivament a la societat a la vegada que assegurar els seus propis drets fonamentals. Una manera d'enfocar aquesta "protecció dels drets" la trobem en una "intervenció educativa assistencialista" que se centra principalment en la recerca dels aspectes conflictius per intervenir-hi activament. És a dir, sovint es parteix del problema, de la crisi o de la situació de risc per plantejar intervencions educatives. Si aquestes intervencions pretenen una "normalització" de la situació de l'infant, sovint van abocades al fracàs, donat que construir una intervenció només des de la "cura de la problemàtica" no permet deixar obertes totes les potencialitats que aquell infant té per superar el seu moment vital. Nosaltres proposem "la participació" com a eina i finalitat en sí mateixa, imprescindible per tal de poder treballar educativament des de la potencialitat de l'individu, superant la intervenció centrada en el problema, el conflicte o la solució parcial. La nostra hipòtesi base de treball és la següent: una metodologia educativa basada en la participació (com a mètode i com a finalitat) permet desenvolupar les capacitats de cada individu a majors nivells que en plans educatius tancats (individuals o grupals) i centrats en la situació de risc o el problema. D'aquesta hipòtesi podem extreure que: Cal treballar, especialment en un barri amb alts índex d'exclusió social, per prevenir aquests processos. Treballar des de la participació permet "dotar de veu" una població doblement invisible socialment (els infants i població amb recursos limitats o pobresa estructural). Pensem que una de les eines fonamentals per prevenir l'exclusió social és fer a la mateixa població a qui ens adrecem partícips d'aquesta tasca. Treballar des de l'òptica de la participació inclou una tasca fonamental d'optimització en les tasques del reforç escolar. De la metodologia es desprenen un seguit d'habilitats i aprenentatges fonamentals. De manera bàsica podem parlar de la lectoescriptura i l'expressió oral, el raonament matemàtic significatiu i aplicable així com les habilitats socials bàsiques referents a la comunicació, el respecte, l'escolta, el treball en equip... tots ells, aspectes que ja es treballen a l'entitat des de fa anys. Atendre a la diversitat (cultural, d'edats, d'interessos i de situacions personals) és un altre dels aspectes centrals d'aquesta metodologia. És per això que en plantejar tasques en petit grup i "donar veu" a tothom es pressuposa aquesta diversitat com una riquesa de la que poden sorgir i construir-se nous coneixements. Treballar la participació infantil a nivell micro (tenint en compte el seu entorn proper com ell mateix, la seva família, els seu grup i el casal) o a nivell macro (tenint en compte el seu barri, l'escola, la ciutat, la societat) suposa treballar directament per a la millora de la qualitat de vida general. I encara més si l'entenem com una necessitat de l'individu de tenir la capacitat de transformar i provocar canvis en l'entorn per tal de millorar situacions. Una població genèrica com la que tenim a Casal Infantil, caracteritzada socialment com a "problemàtica", "marginada", degut a l'opinió pública que es pot desprendre dels mitjans o de les polítiques socials creadores d'efectes perversos necessita raons que li permetin veure les seves possibilitats reals. Afavorir mecanismes participatius permet posar en pràctica aquestes possibilitats i començar a creure en les potencialitats de cadascú com a individu o dins d'un grup. Tota la tasca desenvolupada pels educadors de casal Infantil respecte al seguiment individualitzat dels nens (relatiu a accions del Centre Obert) es basa en la prevenció. Aquest mateix sentit el podem traslladar al camp de les possibilitats o de les potencialitats. El fet que a l'entitat treballem des d'un enfocament participatiu ha de permetre que aquests nens de seguiment siguin molt més actius i això ha de donar més eines a l'educador per treballar amb ells des dels seus punts forts i no només prenent com a referència els factors de risc social detectats. Aquesta opció permet que les funcions preventives del Centre Obert no es limitin només als infants amb un seguiment acurat sinó que s'extrapolen al conjunt de nens i nenes de tots els grups. El Casal Infantil té tres eixos bàsics de treball : la formació, el centre obert i l'educació en el lleure. El fet que la participació sigui més visualitzada des del lleure respon a que és on bàsicament encaixa. De tota manera el Casal Infantil és un projecte integral i per aquest fet les tres línies van lligades. La participació és, doncs, una metodologia més visible al lleure però amb uns objectius que abasten les tres línies. El treball de la participació implica bàsicament prendre consciència que viuen en una societat, basar-se en uns valors democràtics on el consens i el diàleg són la línia paradigmàtica, i sentir-se legítim i amb ple dret per exercir processos de denúncia o de transformació de l'entorn. La participació de la infància en la societat és un dret bàsic reconegut per la convenció dels drets de la infància però no valorat ni utilitzat socialment. El fet de permetre als infants activitats d'autogestió i participació implica creure en ells no com en futurs ciutadans i ciutadanes sinó en present. Transmetre als infants del Raval aquesta idea implica que se sentin valorats, importants i capaços de transformar processos personals o de l'entorn. Pedagogia de la vida quotidiana És l'eina fonamental plantejada per desenvolupar el projecte. Es basa en el fet de dotar d'importància als moments trivials del treball amb els nens per captar les potencialitats de cadascú. Es basa també en el fet de respectar l'evolució personal de cada individu i de saber interpretar els seus sentiments, angoixes, temors i aprenentatges. Això suposa un treball molt més individualitzat i una priorització de les eines d'observació de què disposa l'educador. Es tracta d'aprofitar els potencials de l'infant a través d'una intervenció de l'adult centrada no només en la transmissió sinó també i especialment en les potencialitats de cadascú, en la creativitat, la diversitat, la responsabilitat i en "donar la paraula" a l'infant. Quines eines concretes podem aplicar? 1. La quotidianitat Entesa com el conjunt de normes, actituds, espais, dinàmiques i funcionament general que es dóna amb els infants. Aquesta eina permet que els nens participin en l'elaboració de normes internes, que detectin i decideixin sobre aspectes de funcionament diari, que proposin nous espais per a activitats, que treballin per comissions voluntàries, que es resolguin conflictes ... En aquest funcionament és bàsic l'ús de l'assemblea, el diàleg, els panells informatius i el treball continuat de les habilitats socials. 2. Les activitats Parteixen de l'ús de la PROPOSTA adulta o infantil. Ja vingui d'un lloc o de l'altre, aquesta proposta es consensua en grup, es pacta, es decideix i s'aplica. Ja sigui des d'espais de reforç escolar o de lleure es treballa en petits grups (comissions) i en format de "Projecte" a diferents nivells (amb el mateix grup d'edat o de diverses edats, per organitzar una activitat concreta d'una tarda o per programar les activitats a fer tots els dissabtes d'un quadrimestre). Les comissions permeten que els nens tinguin capacitat de decisió sobre què fer. Aquests projectes són tirats endavant per nens i adults fins que s'assoleix l'objectiu final, encara que sigui un de ben petit (decorar un espai de joc ja pot ser un projecte per a nens de 3 anys). Aquestes activitats requereixen un fort compromís per part de l'infant i és necessària la motivació constant i el saber-se "capaç de" poder decidir per ell mateix.

VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA:

El projecte com a tal es va iniciar el curs 2000-2001. El seu format de projecte respon a la planificació que els educadors han fet quant a la metodologia educativa a aplicar. Actualment estem en ple període de construcció i debat del projecte. Les primeres avaluacions ens han donat conclusions importants: Major motivació dels infants Major compromís i responsabilitat Increment de la coneixença intercultural i construcció conjunta de coneixements Augment d'autoestima i conscienciació de les capacitats pròpies Disminució del conflicte i l'agressivitat Aquestes grans valoracions estan fetes comparant aquesta metodologia amb un sistema de treball més "tancat" on els educadors tenen una programació feta de caràcter inamovible i on l'opinió de l'infant no conta per elaborar normes, etc. A tall d'exemple, aquests són alguns dels projectes realitzats: Projecte sobre prevenció de la violència: un grup de nens de 10 i 11 anys han col·laborat amb una investigació sobre aquest tema del projecte europeu DAPHNE. El treball realitzat es basa en les seves opinions i reflexions sobre la violència. Posteriorment aquest grupet s'ha constituït com un element dinamitzador (enviant escrits a diaris, recollint diners, etc.) per tirar endavant la seva idea de fer una gran festa infantil al barri sobre el lema del rebuig a la violència. Projecte sobre les escombraries del barri: nens de 6 a 12 anys han investigat la recol·lecció d'escombraries al barri del Raval. Han confeccionat un dossier fotogràfic i amb propostes de millora i s'ha enviat al responsable de l'ajuntament ... Per cert, encara no han rebut resposta. Les comissions de programació: grups de nens de totes les edats planifiquen quines activitats volen fer en moments concrets (tallers setmanal, de dissabtes, colònies, casal d'estiu...) Exposició-museu: els nens de 3 a 5 anys han portat un element significatiu de casa seva per fer un "museu". Ells han planificat com fer-lo i què dur i han dissenyat com havia de ser la festa d'inauguració amb els pares. Aquests exemples il·lustren aspectes concrets de la tasca global però només són parts més visibles. El més important és l'actitud que prenen els infants quan realment se senten co-partíceps d'un projecte amb plena capacitat decisòria.

DOCUMENTACIÓ:

Memòria d'activitats "El niño en Europa". BICE 2001. Article amb reculls de les opinions dels nens sobre la prevenció de la violència. Escrits de nens al diari del barri de Ciutat Vella Masala.

 anterior